divendres, 16 d’octubre del 2009

Un POUM com cal


El cap de l'oposició municipal, senyor Jesús Salius, i tot el grup que ell encapçala d'ERC, són un pou de sorpreses. Porten 4 anys matxacant, per terra, mar i aire amb el tema del creixement, primer amb els 300 pisos del B1. Fa un parell d'anys, els reis els hi van portar un juguet nou: El POUM. En ambdós casos, han mobilitzat tant el seu propi personal, com entitats de l'òrbita d'ERC de Sant Pere, han fomentat i animat històries tristes, com la de la samarreta alternativa de Festa Major, amb l'intent més barroer de barrejar política amb Festa Major. En tots els casos, el denominador comú és que tot si val: persones del seu grup insultant greument a l'alcalde en una assemblea pública, atacs personals molt greus contra membres del govern del nostre grup, el GIR, que no han pogut argumentar mai més que als forns i als mitings propis (el del POUM del passat desembre, per exemple), acusacions forasenyades al cap de CiU, també per la Festa Major, etc, etc.

Ara, tot d'una, el senyor Salius treu un article al seu bloc (16-09-09) on sota el títol de "Un POUM com cal", i referintse al POUM de Subirats, troba molt bé que el POUM d'aquest poble multipliqui per dos la població en 10 anys, passant de 3.052 a 5800 habitants (catalogat com "creixement moderat"), i s'esgarrifa quan el POUM de Sant Pere, en el pitjor dels casos, planteja passar de 2.359 habitants a 5.000.

Per altra banda, analitzant els números i la història que mai enganyen, l'any 1998 Subirats tenia 2.376 habitants, 10 anys després, en té 3.052 habitants (+28%,+676 habitants). Sant Pere, l'any 1998 tenia 2.082 habitants, ara en té 2.359 habitants (+13%,+277 habitants). Subirats ha crescut més del doble que nosaltres en els últims 10 anys, i vol seguir creixent en el futur. Això és una realitat objectiva. Un POUM com cal.

Aquest canvi de postura es deu a que Subirats està governat per ERC i Sant Pere no? Es que aquí hem mantenir-nos com en el seu periode de govern, en una situació demogràficament congelada? Fa molta pena, però és el que hi ha. Com es pot anar pel món amb una visió tant sectària i tant parcial? Com sempre la coherència no apareix per enlloc. Un POUM com cal

1 comentari:

Anònim ha dit...

és un article brutal.

Felicitats!