Manifest Sant Jordi 2009

El Manifest Sant Jordi, que promou l’Ajuntament de Palafrugell, i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Fundacio Josep Pla, incideix, com en anys anteriors, en el suport a la llengua catalana i en la defensa de la seva unitat i del seu ús social. Des d'aquestes línies, GIRiudebitlles recolza aquesta iniciativa.

MANIFEST SANT JORDI 2009
Des de sempre, que els catalans hem estat un poble orgullós de la nostra identitat,
de la nostra cultura, de la nostra nació i, en canvi, actuem, sovint, menystenint la
nostra llengua.
Arreu de Catalunya, hi ha cada any centenars de persones vingudes de l’estranger
que assisteixen als cursos de català per a adults. Volen aprendre la nostra llengua, el
català. Què es troben fora de classe? Majoritàriament, comerços on se’ls atén en
castellà, institucions públiques i privades on se’ls atén en castellà, veïns
catalanoparlants que els parlen en castellà. Es dóna la paradoxa que cambrers o
dependents, homes o dones, que estan aprenent el català, que se’n surten a la feina,
s’adrecen als clients en català i aquests els responen en castellà quan s’adonen que
són de fora. Fent així les coses, els dificultem l’accés al català i consolidem el castellà
com a única llengua vàlida d’ús social.
Hi ha desenes d’entitats privades del nostre àmbit que han contractat personal
d’orígens diversos. Llevat de bones excepcions, sovint no es valora en quina llengua
s’ha d’atendre els clients. Què ens trobem de vegades els catalanoparlants? Que
som atesos en castellà; amb diferents accents, això sí, però en castellà. Una vegada
més, el castellà s’imposa com a llengua d’intercanvi pel damunt del català.
És una opció: fer del castellà i només de castellà la nostra llengua de relació, de
convivència, de comunicació. Però, si ens aturem a pensar: és realment això el que
volem? Qui pensi que sí: endavant; les llengües, de fet, les parlen les persones i són
les persones les que les mantenen o les que les fan morir. Coneixem casos ben
propers on la llengua està desapareixent de mica en mica perquè un poble, amb
notabilíssimes excepcions, l’està deixant d’usar. No voldríem que la indolència actual
possibilités allò que les imposicions més ferotges no han aconseguit al llarg dels
segles.
Els qui volem mantenir viu el català ara i en el futur, hem de fer algunes coses de la
nostra part, i totes passen per ser conscients de quina llengua emprem al carrer, a la
feina, en els llocs públics. La tasca institucional i legislativa a favor del català és del
tot necessària, però allò que veritablement resulta imprescindible per a la seva
persistència som els parlants. No n’hi ha prou de tenir una competència lingüística
correcta, sinó que és el seu ús allò que dóna la possibilitat de perviure una llengua:
usem-la i permetem que els nouvinguts l’usin i l’aprenguin amb la nostra
col·laboració. Només així, el nostre, serà un idioma de futur.